El 10 de gener hem anat al Teatre Principal per a veure l’Arbre del Teneré. Aquesta obra conta la història d’una acàcia que va ser considerada durant molt de temps l’arbre més solitari i aïllat de la terra.
Este arbre va ser l’últim supervivent d’un grup d’arbres que van créixer quan el desert era molt menys sec que hui, un temps en el qual eixa arena estava plena de llacs i vida. Però va arribar la desertificació i el nostre arbre va passar dècades en soledat. Fins que a principis del segle XX una caravana de tuaregs en direcció a Níger el va descobrir i l’acàcia va passar a ser un arbre referencial i venerat.
